diumenge, 17 de novembre del 2013

Les quatre habilitats lingüístiques

Les quatre habilitats lingüístiques:

L'altre dia a l'assignatura de COED vam estar parlant sobre les quatre habilitats lingüístiques com són: llegir, escriure, parlar i escoltar. Aquestes habilitats són necessàries per a qualsevol usuari de la llengüa per tal de comunicar-se amb tota eficàcia a totes les situacions possibles.

Lectura/Llegir: procés a través del qual es comprèn un text escrit. (Llegir=comprendre)
Isabel Solé al 1982 va fer 4 implicacions:
  1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius amb que s'enfontra.
  2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu o finalitat. L'objectiu guia la lectura. També tenir present que els objectius poden ser molts i variats. I l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control, sovint inconscient, que també exercim sobre la lectura.
  3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. I a d'adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
  4. Llegir és un procés de predicció i inferència contínua. Inferència: l'habilitat de comprendre algun aspecte del text, a partir del significat de la resta, a partir del context. Això ho diem perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint, a partir d'algun element del text, dels seus coneixements i interessos. I a mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipòtesis, i si cal, elabora de noves per seguir llegint.
Escriure: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. No només tenim en compte els aspectes formals (cal·ligrafia/habilitat motriu, relació so-grafia, disposició en l'espai), sinó que també es tenen en compte els aspectes lingüístics (morfològics, lexicològics, sintàctics, semàntics) i els aspectes discursius: 
  • Tipologia textual (tipus de text)
  • Propietats o característiques del text:
    • Coherència
    • Adeqüació
    • Cohesió 
    • Correcció
    • Variació/estil/repertori
  • Procés de composició escrita:
    • Planificar
    • Redactar
    • Revisar 
Parlar: És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. Això comporta unes implicacions:
  1. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
  2. Respecte per l'emissor i les seves idees.
  3. Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
  4. Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
  5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
  6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.

Per tant, podem dir que s'ha de fer un bon ús i tenir un domini total de totes les habilitats lingüístiques per tal de comunicar-se d'un manera clara i correcta, i entendre el que se'ns vol transmetre. Avui en dia, a les escoles es dona molta importància a escriure i a llegir, i penso que també s'hauria de donar la mateixa importància a l'habilitat d'escoltar i de parlar, ja que té molta importància el saber parlar amb els altres i el parlar en públic amb total normalitat i de forma clara i entenedora, i també, una habilitat que és vital en la nostra vida és el saber escoltar, tan a un mateix com als altres.


M'agradaria saber, en la vostra etapa a primària a l'escola, com practicàveu aquestes quatre habilitats lingüístiques? A quina li donaven més importància? Quina és l'habilitat que us resulta més difícil de practicar o de dur a terme? 

La descripció

L'altre dia a la sessió de COED vam estar treballant la descripció i vam veure que hi ha molts models i maneres de descriure a tota mena d'objectes i ésser humans. A més a més, cadascú de nosaltres vam descriure mitjançant una fotografia feta per nosaltres mateixos i una redacció a dos companys nostres.

A continuació explicarem una mica de part teòrica de la descipció: 

Què és?
La descripció és una manera d'organització del discurs on l'objectiu és representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure totes els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
A través de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsti d'ntercanvi.

Hi ha dues classes de descripicó: l'objectiva i la subjectiva:

La descripció objectiva: la posició de l'autor és impracial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. L'autor no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector.
Aquest tipus de descripció el podem trobar en textos acadèmics i cienetífics.

La descripció subjectiva: l'autor suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Estructura dels textos descriptius

En totes descripcions ha d'haver un ordre establert, però sobretot aquest ordre s'ha de cumplir en les descripcions de caire més científic, ja que és essencial. Hi ha tres procediments ordenats:

1- L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.

2- La caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

3- Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com ple que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).


Com es fa?
Idear (explorar la situació): en la descripció cal seleccionar minuiciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que estableix, el coneixement compartit que es presuposa,etc.

Ordenar (esquema estructural): s'han d'ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar.

Textualitzar (redacció del text): un cop fetes les etapes anteriors, ja es podrà començar a redactar el text tenint en compte una sèrie de característiques. En les descripcions subjectives i expressives i ha moltes comparacions i metàfores, ja siguin descripcions de les converses quotidianes o literàries. També cal tenir en compte que s'han d'escollir bé les paraules adequades: terminologia específica en el cas de la ciència i la tècnica; noms i adjectius valoratius, precisos i suggerents per representar una escena,etc.
Tècniques descriptives
Tenim les següents tècniques descriptives:
- Sitagmes nominals àmpliament adejctivats
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensocirals
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius: com per exemple: 
         Comparació 
         Metonímia
         Personificació
         Metàfora


La descripció és un text que sempre, des de ben petits, hem practicat a l'escola, però sempre que ens diuen que hem de fer una descripció sempre tenim dubtes de com començar, quin és l'ordre que hem de seguir, quins conceptes són els importants que hem de dir... és per això, que a la descripció se li ha de donar la importància que té, ja que fer una bona descripció és saber escollir els aspectes més rellevants, saber seguir un ordre concret i entenedor, practicar la creativitat, destacar els aspectes positius i les qualitats dels altres... per tant, fer una bona descripció és vital per al nostres procés d'aprenentatge.

A classe vam veure diferents models de fer descripcions com cançons, contes, redaccions... I després nosaltres vam agafar una d'aquestes opcions i vam descriure a una companya. En el meu cas ho vaig fer en forma de conte.
I la segona descripció que vaig fer va ser amb aquesta fotografia. Vaig voler desciure a una companya de classe, amb el lema que podem veure: "Dóna'm la mà, mai caminaràs sol". Ja que amb aquesta frase volia representar el companyerisme que tant caracteritza a l'Andrea, la noia que vaig voler descriure.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Blogosfera, twitter i scoop.it

Hola a tots i totes! Avui us parlaré de tres conceptes nous: el blog i la blogosfera, la xarxa social Twitter i de scoop.it.

Abans de tot, us parlaré de que és un blog.
Un blog és un diari interactiu personal a Internet. Un blog és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (bloguer) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.
Un blog té unes característiques generals:
  • Són col·laboratius, ja que tenen la possibilitat que els altres internautes puguin afegir-hi comentaris.
  • Són definibles, cosa que vol dir que els autors poden restringir qui vol que comenti aquest blog i qui no. Això fa que alguns blogs tinguin un cercle participatiu bastant petit.
  • Són interactius: des del propi blog un pot enllaçar-se amb altres blogs, webs, fitxers d'àudio, vídeos, etc., entre altres.
  • Són gratuïts.
 Després d'haver definit el concepte de blog, ara parlarem de la blogosfera.


Què és la Blogosfera?
La blogosfera és un concepte que engloba un conjunt de blogs que es comenten i intereccionen entre ells. Dintre d'aquesta blogosfera, trobem la blogosfera educativa en la qual els blogs es poden ser útils des d'un punt de vista pedagògics. Les entrades dels blogs han de tenir tres nivells diferenciats:
  • Nivell descriptiu: on hem de dir què és, com funciona... d'allò que parlem o que volem informar.
  • Nivell reflexiu: reflexió sobre algun aspecte.
  • Nivell d'ampliació: on posem exemples, curiositats...   
_________________________________________________________

EL MÓN TWITTER
Twitter és una plataforma de comunicació a manera de Xarxa Social "asimètrica"​​. Què vol dir això? Que a diferència d'altres xarxes socials aquí no cal posar d'acord a dues persones perquè es connectin. Els usuaris a Twitter es representen mitjançant una @ seguida del nom d'usuari.
 
Conceptes bàsics de twitter:
  • Tweet (o tuit): És la paraula usada en anglès per designar el piu, el so d'un ocell quan es comunica. I també és el contingut de 140 caràcters que pots compartir en aquesta xarxa social. Pot ser una frase, una cita, un enllaç o qualsevol cosa que se't passi. 
  • Seguir a un usuari: Per començar a seguir un usuari, situa't a la seva pàgina de Twitter i feu clic al botó de Continuar. 
  • Cronologia (o timeline): Twitter funciona com un lector de fonts d'informació. Quan segueixes a un usuari, en realitat li estàs dient a Twitter que vols que els seus tweets apareguin a la teva cronologia.
  • Seguidors (o followers): De la mateixa manera que tu pots seguir a algú, altres usuaris de Twitter poden seguir a tu.
  • Menció ( @ ): Si vols parlar amb algun usuari , escriu el teu missatge i afegeix una @ més el nom de l'usuari. Si algú t'ha fet una menció a tu , la trobaràs a la pestanya @ Mencions.
  • Hashtag ( # ): l'anglès hash ( coixinet ) i tag (etiqueta ) , els hashtags serveixen per etiquetar i classificar els temes de què es parla a Twitter. Pots seguir un hashtag que ja estigui creat o crear un de nou . Procura , això sí , que siguin llegibles.
  • Trending Topic ( TT ): En espanyol , els temes del moment o tendències , són les paraules o hashtags més usats durant el dia a Twitter . Els trobaràs a la part dreta de la pantalla i es van actualitzant constantment.   

_________________________________________________________ 

SCOOP. IT

Scoop.it és una nova forma de reunir informació per mostrar-la i compartir-la d'una manera visualment atractiva a Internet. La definició del terme anglès "scoop" és "primícia". Es tracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil a la xarxa. El terme que s'empra per definir aquesta activitat és el de "curació de continguts".

Com usar-lo en les classes? Per:
 
     - Mostra recursos sobre un tema determinat.
     - Disposar de la mateixa notícia en diferents diaris per comparar.
     - Mostra la mateixa informació amb una varietat de formats.
     - Que cada alumne mostri els seus treballs.
     - Exposar diferents treballs de l'alumnat sobre el mateix tema.

Doncs fins aquí la meva segona entrada al blog! Espero que us serveixi d'ajuda a l'hora de volguer començar a utlitzar alguns d'aquests conceptes.





dijous, 3 d’octubre del 2013

Benvinguts al meu blog

Benvinguts al meu Blog!

Sóc la Mar Ferrer i tinc 18 anys. Actualment estic estudiant el grau d' Educació Primària a la Universitat Blanquerna. 

En aquest blog que us presento ara, a poques setmanes de començar el curs, l'aniré actualitzant al llarg d'aquest nou i emocionant camí que just començo ara. En ell m'agradaria parlar-vos sobre diferents aspectes relacionats amb el món de l'educació. 

Aquest blog forma part de dues assignatures que estic cursant ara mateix: COED (Comunicació oral, escrita i digital) i GITIC (Gestió de la informació i TIC) que es troben dintre del mòdul anomenat "Processos i contextos educatius II". És per això, que tots els coneixements que vagi aprenent en aquestes dues matèries els aniré mostrant al meu blog per tal de que siguin útils per a tots aquells que el consulteu.

A les classe de GITIC ja ens han començat a ensenyar bastants conceptes nous (com per exemple: el blog, el google drive, el word...) i és per això que d'aqui poc tornaré a realitzar una entrada al blog per tal de que us serveixi d'ajuda.

Per anar acabant aquesta primera actualització del blog us deixo amb un vídeo molt emotiu que fa reflexionar molt sobre la vida. Com diu el video: "Donar és la millor comunicació".