És l'hora de dir adéu!

                               

Ha arribat el moment de fer el comiat d'aquest blog pel que fa a les assignatures de COED i GITIC, a les quals els blog ha estat adreçat des de bon principi.

Al principi quan a l'aula ens van dir que havíem de crear un blog on anar posant i compartint les nostres experiències i coneixements que fèiem a la classe, em va semblar una mica extrany i he de dir que la idea no m'acabava d'agradar gaire. Però ara que ja he arribat al final d'aquesta nova aventura d'escriure un blog, puc dir que m'ha sorprès molt positivament ja que no només podem compartir amb tota la gent que el visita el que fem i expliquem a l'aula, sinó que ens serveix per ordenar les nostres idees, per expressar-nos millor, per saber si hem entès del tot el que hem après, per relacionar-nos amb gent que no coneixem d'altres blogs...

Quan parlem de l'assignatura de COED, puc dir que m'ha servit de molta ajuda el llibre de "Com parlar bé en públic" ja que ens dona una sèrie d'eines claus que podem utilitzar en el nostre dia a dia quan fem exposicions orals, també hem parlat d'aspectes molt importants com les habilitats lingüístiques, la comunicació oral, el llenguatge... A més a més, hem analitzat els aspectes que ha de tenir un bon comunicador, i hem creat descripcions de companys per tal de practicar el nostre lèxic i la nostra creativitat.

Si parlem de l'assignatura de GITIC, he de dir que se'ns han mostrat tota una sèrie d'eines, programes, xarxes socials... que ens ajudaran a l'hora de arribar a desenvolupar la nostra feina com a futurs mestres. Hem treballat google drive, twitter, pearltrees (com a marcador social), el prezi (per fer presentacions), scratch (on els nens poden jugar alhora que aprenen i desenvolupen una sèrie de valors molt important com el companyerisme, la col·laboració...), scoop.it...

Per tant, per anar acabant, tot i que al principi semblava que la idea d'explicar en un blog tot el fet a aquestes dues assignatures seria força complicat, finalment puc dir que ha estat una experiència molt enriquidora i, espero que aquest blog no s'acabi aquí, sinó que en un futur continui. Moltes gràcies a totes les persones que us heu passat per aquest blog i heu estat llegint les meves entrades, espero que us hagin servit de gran ajuda! Fins aviat!

Comunicació audiovisual - Guillermo Orozco

Després d'haver vist la conferència sobre la comunicació audiovisual realitzada a Guillermo Orozco, vam extreure una sèrie d'idees principals de l'entrevista que li van realitzar.

CONFERÈNCIA  A GUILLERMO OROZCO

Una de les primeres idees que podem apreciar és que no pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre totes les coses que podem veure pels mitjans, ja que hi ha coses, imatges, intencionalitats de la càmera... que no podem veure. Hem de diferenciar el que és el lent de càmera amb el que és la realitat, ja que podem trobar moltes subtileses darrere de càmera.

En Guillermo també ens explica que són molts factors els que intervenen en l'educació dels nens com per exmeple: l'empresa, la família, l'escola, els professionals... però sobre tot destaquen l'escola i la família. La relació que els nens i els joves tenen amb la pantalla està mesurada per la família i l'escola, ja que aquestes dues institucions són les que tenen la primera responsabilitat d'educar. Per exemple: una família que no es preocupa pel seus fills, aquests passaran molta més estona davant de les pantalles, mòbils... Tot el que fem a casa, determina el temps que després passarem davant de les pantalles. Per tant, podem dir que tant l'escola com la família han de treballar conjuntament. També s'ha de tenir molt present que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat molt gran ja que en molt moments són ells els que eduquen a les audiències, per tant, hem d'obligar-los a ser responsables.

Però en la conferència també se'ns mostra que hi ha molts programes interessants que ens ensenyen més enllà del que ens imaginem que hi ha darrere de la pantalla.

A més a més, un altre aspecte que en Guillermo dona molta importància és que en moltes ocasions no s'està dotant dels coneixements per tal de que els nens sapiguen utilitzar la tecnologia. És a dir, se'ls posa davant d'un ordinador però se'ls explica com funciona correctament.

Per últim, ens parla de que l'autodidactisme no és suficient, sempre necessitem ajuda, consells, explicacions dels altres per tal de poder aprendre a fons. El que sí es veritat és que les noves generacions s'adapten abans, tenen més facilitats, però això no vol dir que ho sapiguen tot, sinó que també hem d'estar al seu costat per tal de poder ajudar-los. 

Per tant, com a resum dels punts forts que podem trobar en la conferència són:

• No pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre les coses.
• Factors més importants: l'escola i la família, després els mitjans.
• Hi ha d'haver una mediació entre el nen i la pantalla, ja que això és un factor molt important.
• Gràcies a l'acció de decorats, trucs de càmera... podem arribar a veure la realitat distorsionada.  

Per tant, podem dir que molta gent no li dona importància a la comunicació audiovisual, o a la quantitat d'informació que rebem per mitjà de les pantalles, d'internet... És per això, que s'hauria de conscienciar a la gent de fer un bon ús d'aquesta eina tan brillant que poc a poc es va desenvolupant cada vegada més, ja que ens pot ser una eina molt útil i que ens serveixi de gran ajuda, però també pot arribar a ser una eina molt perjudicial per a moltes persones que no sàpiguen establir els límits que recarreixen, i saber que tot el que ens envolta, educa, i els pares han de tenir en compte tots aquests tipus de comunicació que van apareixen dia a dia.

Després d'això, a la classe de COED, vam projectar alguns anuncis en els quals podem apreciar la quantitat de factors que hi intervenen i que nosaltres com a audiència molts cops no tenim en compte. La música, la posició de la càmera, la velocitat de la imatge, els personatges que apareixen...

Aquí us deixo amb un video d'un anunci que vam passar a l'aula on es veuen reflectits aquests aspectes que nosaltres com a simple observadors, molts cops no ens donem compte, però que caldria estudiar o mirar amb una mica més d'atenció.

El llenguatge i diferències entre l'oral i l'escrit

Què és el llenguatge? Definició general:

És un medi de comunicació i és el més extens del tots els que poseim. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. A més a més, amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l'entorn amb les que s'originen de nosaltres mateixos. Juga el paper principal en la constitució del pensament i és, també, el suport de la memòria. Per últim, podem dir que ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Podem parlar de dos tipus de codis, l'oral i l'escrit. Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua, ha d'aprendre els que no coneix i necessita, els que són només específics del codi escrit: aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. També, aquestes diferències les podem dividir en contextuals (es refereixen al context de la comunicació) i en textuals (fan refència al missatge de la comunicació). 

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Canal auditiu: el receptor comprèn amb l’oïda el text.	Canal visual: té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània: l’emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ha dit.	Comunicació elaborada: l’emissor pot corregir i refer el text.
Comunicació immediata en el temps i en l’espai.	Comunicació diferida en el temps i en l’espai.
Comunicació efímera. Sons només perceptibles en el temps que duren en l’aire.	Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.
Utilitza molt els codis no-verbals: el moviment del cos, la fisonomia, els gestos…	Els utilitza poc: la disposició de l’espai i del text, la textura del suport, etc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	No hi ha interacció durant la composició.
El context extralingüístic té un paper molt important.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context.

DIFERÈNCIES TEXTUALS
CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Adequació
Tendència a marcar la procedència de l’emissor.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a termes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació.	Selecció molt precisa de la informació.
Més redundant	Menys redundant.
Estructura del text oberta.	Estructura tancada.
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.
Cohesió
Menys gramatical	Més gramatical.
Utilitza molt els elements paralingüístics	Utilitza pocs elements paralingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.	Utilitza pocs codis no verbals.
Freqüència alta de referències exofòriques.	Freqüència alta de referències endofòriques.
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids.	Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals.	També usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples.	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures.
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable .
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.	Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció dels mots jòquer.	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics.	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa.	Tendència a eliminar-los.
Ús freqüent d’onomatopeyes, frases fetes...	Ús molt escàs.

Per tal d'entendre millor alguns dels elements que apareixen a la taula podem parlar de les característiques o propietats del text. En trobem de dos tipus: les descriptives i les prescriptives.

Dintre de les descriptives, tenim la coherència, la cohesió i l'adequació:

• Adequació: grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l'interlocutor i el propòsit o objectiu.
• Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. A més a més, estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs tenint en compte l'estructura lògica del text.
• Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre dferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar el text ab eficàcia.

Dintre de les prescriptives, tenim la correcció i la variació:

• Correcció: norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.
• Variació: qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit d'acord amb determinats valors i actituds socials.

Tot i totes aquestes diferències, hi ha una relació entre l'oral i l'escrit:

La relació ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història. Per als medievals l'escrit era molt més important que l'oral. En canvi, per a la lingüística estructuralista i per a la generativa del segle XX l'oral és un objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.

Entre els autors que han estudiat la relació de l'escrit amb l'oral, Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.

Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.

Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.

El pensament, la capacitat de pensar, és la característica principal que ens diferencia dels altres ésser vius. I segons pensen molts dels personatges reconeguts en el món, el pensament no existiria sense llenguatge, ja que és l'eina principal, i és per això, que li hem de donar la importància que es mereix. No podem dir, o no podem decidir quin dels dos llenguatges és més important. S'ha de fer un bon ús dels dos tipus de llenguatge i saber quines són les característiques de cadascú per poder comunicar-se correctament amb els altres i utilitzar les característiques respectives de cada llenguatge, per demostrar el nostre bon ús de la llengua que parlem i escrivim.

També m'agradaria compartir amb vosaltres una sèrie de jocs que es poden realitzar per tal de practicar el llenguatge i la comuniació, ja que a l'assignatura de psicologia vam fer un treball sobre "La comunicació i llenguatge". Aquests jocs són: el gran dictat (que podem jugar amb l'aplicació de l'ipad o per la televisió), el pistoler (per practicar la comunicació no verbal), el telèfon, endevina la cançó (consisteix en terarejar una cançó i que els altres l'endevinin) i mots prohibits (podem trobar en el programa de televisió de la partida, on es tracta en definir una paraula sense utilitzar una sèrie de mots que no es poden dir).
Us convido a que jugueu i practiqueu i si teniu altres jocs m'agradaria que ho compartissiu amb mi. Gràcies!

Com parlar bé en públic i Bon comunicador

Com parlar bé en públic.

A l'assignatura de COED vam llegir el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. En aquest llibre podem trobar moltes eines i consells que ens ajudarana a parlar bé en públic. El llibre ens guia i dona una sèrie de pautes com preparar-se bé un discurs, saber perdre la por, disminuir els nervis, saber utilitzar el vocabulari adient a cada situació... entre altres coses.

Cap al final del llibre, aquest ens mostra un decàleg amb els deu aspectes principals que s'han de tenir en compte alhora de fer una exposició oral.

Decàleg del llenguatge oral: 

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l'argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions.
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els misatges.

Penso que és un llibre realment útil per a totes aquelles persones que en la seva vida diària, ja sigui per qüestions de feina o d'estudis, s'han d'expressar davant d'un públic. S'aprenen tècniques que ens ajuden molt alhora de dirigir-nos cap a aquest públic que segurament fins ara desconeixiem. 

És un llibre que no m'ha costat gaire llegir, no s'ha m'ha fet pesat, ja que a mesura que anava llegint m'anava donant compte que em parlava de situacions que m'han succeït en la meva vida diària, o que perfectament em poden succeïr en un futur. 

Personalment, he posat més emfàsi quan el llibre em parlava del control dels nervis, ja que és un aspecte que a mi em passa molt en les exposicions, i sovint m'ha jugat males passades. Ara se que primer he d'observar tot el públic detingudament, he de somriure, he de respirar fons abans de començar a parlar, portar un bon guió, etc.

A més a més, aquestes pautes que ens dona el llibre de "Com parlar bé en públic", l'hem portat a la pràctica en dues activitats que vam dur a terme a l'assignatura de COED. 

La primera que vam realitzar va ser la recitació d'un poema clàssic català d'autor reconegut. Jo vaig escollir "L'emigrant" de Jacint Verdaguer. 

Després d'haver realitzat l'exposició vam fer una autoavaluació de com havia estat la nostra recitació, tenint en compte molts dels aspectes que podem trobar en el llibre. A continuació adjunto la cançó que existeix del poema que vaig recitar.

També, vam fer una exposició sobre un "Bon comunicador". El meu grup i jo vam escollir a l'Òscar Dalmau. Vam veure que compleix molts dels aspectes que ens diu el llibre que ha de complir una persona per tal de parlar bé en públic, i és per això que arriba a la gent i el considerem un bon comunicador. És una persona que es caracteritza pel seu sentit de l'humor, la ironia, l'exageració i la seva veu greu. Considerem que és un bon comunicador, també, perquè té una participació molt activa i bona en els tres camps: l'escrit, l'oral i el digital.  

Per a veure el nostre Pearltrees sobre l'Òscar Dalmau cliqueu aquest enllaç.

Taxonomia de Bloom

En les últimes sessions de GITIC, vam parlar del que era la Taxonomia de Bloom. 

Què és la Taxonomia de Bloom?

És un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden apareixer en les tasques escolars. Rep el nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràraquicament, de manera que no és pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.

La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):

• Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
• Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
• Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
• Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.
• Crear: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar

Els verbs llistats descriuen moltes de les activitats, accions i processos que es duen a terme dins l'aula. La problemàtica apareix quan s'aprecia que no tenen en compte els nous objectius, processos i accions, que degut a l'emergència de les TIC, han aparegut a l'escola. Degut a aquest dèficit, la taxonomia va ser revisada per passar a “digitalitzar-la”. Aquí neix la Taxonomia de Bloom Digital.

Com a exercicis, a GITIC vam fer un resum d'una pàgina (Eduteka)que ens parlava sobre la Taxonomia de Bloom per tal de que entenguéssim bé el concepte. Per veure la pàgina on es parla de la Taxonomia de Bloom, cliqueu aquest enllaç!

També, vam fer comentaris sobre aquest quadre posant exemples de com utilitzem els diferents conceptes (tant a l'escola com a les classes de GITIC) que se'ns presenten en el quadre. 

L'enllaç del meu quadre és aquest: enllaç.

Google drive

Al començament d'aquest curs, a les classes de GITIC, vam aprendre a utilitzar una eina realment útil i, ara puc dir amb tota seguretat, necessària. Jo no sabia de la seva existència però, un cop l'he descobert, puc dir que és una eina perfecte per als estudiants, tot i que serveix per a tothom. No havia fet una entrada parlant de Google drive abans, perquè ho volia fer ara, un cop ja se com funciona i l'utilitzo diàriament. 

Què és google drive? Viquipèdia ho defineix així:

"Google Drive és un servei d'allotjament d'arxius. Va ser introduït per Google el 24 d'abril de 2012. Google Drive és un reemplaçament de Google Docs que ha canviat la seva adreça d'enllaç de docs.google.com per drive.google.com entre altres qualitats. Cada usuari disposa de 15 gigabytes d'espai gratuït per emmagatzemar els seus arxius, ampliables mitjançant pagament."

A la part esquerra superior de google drive trobem:

• La meva unitat: tot el contingut de la teva unitat de Google Drive a la web que vols sincronitzar amb altres dispositius que tinguin instal · lada l'aplicació de Google Drive. S'inclou automàticament tot el que hagis creat, pujat o sincronitzat.
• Compartit amb mi: fitxers que altres persones han compartit amb tu.
• Destacats: arxius i carpetes que has marcat com destacats.
• Activitat: tot el contingut de la teva unitat de Google Drive, ordenat segons la data d'actualització més recent.
• Recent: tots els elements que has visualitzat o editat recentment, ordenats segons la data de l'actualització més recent.

A més a més, amb google drive podem crear diferents arxius:

Google Docs

Google Docs és un processador de text en línia que et permet crear i donar format a documents de text , a més de col·laborar amb altres persones en temps real. A continuació, t'indiquem algunes de les coses que pots fer amb Google Docs:

• Pujar un document de Word i convertir-lo en un document de Google.
• Donar estil i format als teus documents ajustant els marges , interlineats, fonts i colors .
• Convida altres usuaris a col·laborar en un document i permetre'ls veure, modificar o fer comentaris.
• Col·laborar online en temps real i xatejar amb altres col · laboradors des del document mateix...

Fulls de càlcul de Google 

Fulls de càlcul de Google és una aplicació de fulls de càlcul en línia que et permet crear i donar format a fulls de càlcul, a més de col·laborar simultàniament amb altres persones. A continuació, t'indiquem algunes de les cose que pots fer amb Fulles de càlcul de Google: 

• Utilitzar l'edició de fórmules per realitzar càlculs de les teves dades i aplicar format per donar-los l'aspecte que prefereixis. Xatejar en temps real amb altres usuaris que estiguin modificant el full de càlcul. 
• Crear gràfics amb les teves dades. 
• Inserir un full de càlcul o una secció d'un full de càlcul al bloc o lloc web.

Presentacions de Google

Presentacions de Google és una aplicació de presentacions online que et permet mostrar el teu treball de manera visual. A continuació, t'indiquem algunes de les coses que pots fer amb Presentacions de Google:

• Crear i modificar presentacions.
• Modificar una presentació amb amics, i compartir-la amb altres amb total facilitat.
• Publicar i inserir les teves presentacions en un lloc web.

En resum, de google drive cal destacar que és una eina realment útil perquè permet tenir els nostres arxius en el núvol, és a dir, disponibles en qualsevol moment sempre que disposem de conexió a internet. A més a més, un altre punt a favor i molt important, és que podem compartir els nostres arxius amb diferents persones i això permet que l'arxiu el puguin editar tots els membres i es vagin guardant els canvis.

Per tots aquest motius, ha fet que actualment google drive, sigui una eina indispensable per a molta gent.

Aquí deixo un video on explica com utilitzar google drive, per aquells que encara no saben el seu funcionament:

Pisarres digitals interactives PDI

Què és una PDI?

És un sistema tecnològic de diferents dimensions integrat per un ordinador, un videoprojector per projectar sobre una pissarra blanca continguts digitals que permet visualitzar els diferents elements en grup, i un dispositiu controlador, que funciona com a ratolí i llapis. En resum, es converteix en una eina molt útil en el camp de l'ensenyança.

Les pissarres digitals interactives tenen una sèrie d'avantatges i d'inconvenients:

Avantatges:

1. Motiven els alumnes i fan que participin activament a les activitats.
2. Permet de compartir i accedir a molts recursos a classe.
3. Facilita la comprensió de les imatges, simulacions, etc.
4. L'escriptura és més fàcil i còmode.
5. Renovació metodològica i canvi en l'educació.
6. Entre d'altres...

Inconvenients:

1. S'ha de tenir una ràpida connexió a Internet.
2. El videoprojector ha de ser situat al sostre i amb bona luminositat.
3. Cost de manteniment elevat.
4. Els mestres han de canviar la seva forma d'ensenyar.
5. La claibració és molt important, perquè el projector és mòbil.
6. Entre d'altres...

SMART Board i Notebook:

Molts alumnes i professors de tot el món utlitzen la pissarra digital interactiva SMART Board, per ajudar a millorar els resultats d'aprenentatge. Aquesta pissarra permet impartir classes més dinàmiques, escriure notes en tinta digital i guardar el seu treball, tot això amb un simple toc de dit.

SMART Notebook, les seves potents funcions de disseny i impartició de classes involucren i motiven als alumnes. Amb funcionals complements i opcions per a un accés en qualsevol lloc i en qualsevol moment, la família SMART Notebook està dissenyada per aportar flexibilitat i diferents opcions a l'aprenentatge interactiu.

Hi ha una sèrie de recursos per a la PDI. Aquí us deixo els diferents enllaços:

• ALEXANDRIA
• GENMAGIC
• reportEDUCACIÓ
• TICHING