Les quatre habilitats lingüístiques:
L'altre dia a l'assignatura de COED vam estar parlant sobre les quatre habilitats lingüístiques com són: llegir, escriure, parlar i escoltar. Aquestes habilitats són necessàries per a qualsevol usuari de la llengüa per tal de comunicar-se amb tota eficàcia a totes les situacions possibles.
Lectura/Llegir: procés a través del qual es comprèn un text escrit. (Llegir=comprendre)
Isabel Solé al 1982 va fer 4 implicacions:
- Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius amb que s'enfontra.
- Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu o finalitat. L'objectiu guia la lectura. També tenir present que els objectius poden ser molts i variats. I l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control, sovint inconscient, que també exercim sobre la lectura.
- Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. I a d'adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
- Llegir és un procés de predicció i inferència contínua. Inferència: l'habilitat de comprendre algun aspecte del text, a partir del significat de la resta, a partir del context. Això ho diem perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint, a partir d'algun element del text, dels seus coneixements i interessos. I a mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipòtesis, i si cal, elabora de noves per seguir llegint.
Escriure: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. No només tenim en compte els aspectes formals (cal·ligrafia/habilitat motriu, relació so-grafia, disposició en l'espai), sinó que també es tenen en compte els aspectes lingüístics (morfològics, lexicològics, sintàctics, semàntics) i els aspectes discursius:
- Tipologia textual (tipus de text)
- Propietats o característiques del text:
- Coherència
- Adeqüació
- Cohesió
- Correcció
- Variació/estil/repertori
- Procés de composició escrita:
- Planificar
- Redactar
- Revisar
Parlar: És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. Això comporta unes implicacions:
- Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
- Respecte per l'emissor i les seves idees.
- Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
- Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
- Sap descobrir les idees principals del missatge.
- Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.
Per tant, podem dir que s'ha de fer un bon ús i tenir un domini total de totes les habilitats lingüístiques per tal de comunicar-se d'un manera clara i correcta, i entendre el que se'ns vol transmetre. Avui en dia, a les escoles es dona molta importància a escriure i a llegir, i penso que també s'hauria de donar la mateixa importància a l'habilitat d'escoltar i de parlar, ja que té molta importància el saber parlar amb els altres i el parlar en públic amb total normalitat i de forma clara i entenedora, i també, una habilitat que és vital en la nostra vida és el saber escoltar, tan a un mateix com als altres.
M'agradaria saber, en la vostra etapa a primària a l'escola, com practicàveu aquestes quatre habilitats lingüístiques? A quina li donaven més importància? Quina és l'habilitat que us resulta més difícil de practicar o de dur a terme?