És l'hora de dir adéu!

                               

Ha arribat el moment de fer el comiat d'aquest blog pel que fa a les assignatures de COED i GITIC, a les quals els blog ha estat adreçat des de bon principi.

Al principi quan a l'aula ens van dir que havíem de crear un blog on anar posant i compartint les nostres experiències i coneixements que fèiem a la classe, em va semblar una mica extrany i he de dir que la idea no m'acabava d'agradar gaire. Però ara que ja he arribat al final d'aquesta nova aventura d'escriure un blog, puc dir que m'ha sorprès molt positivament ja que no només podem compartir amb tota la gent que el visita el que fem i expliquem a l'aula, sinó que ens serveix per ordenar les nostres idees, per expressar-nos millor, per saber si hem entès del tot el que hem après, per relacionar-nos amb gent que no coneixem d'altres blogs...

Quan parlem de l'assignatura de COED, puc dir que m'ha servit de molta ajuda el llibre de "Com parlar bé en públic" ja que ens dona una sèrie d'eines claus que podem utilitzar en el nostre dia a dia quan fem exposicions orals, també hem parlat d'aspectes molt importants com les habilitats lingüístiques, la comunicació oral, el llenguatge... A més a més, hem analitzat els aspectes que ha de tenir un bon comunicador, i hem creat descripcions de companys per tal de practicar el nostre lèxic i la nostra creativitat.

Si parlem de l'assignatura de GITIC, he de dir que se'ns han mostrat tota una sèrie d'eines, programes, xarxes socials... que ens ajudaran a l'hora de arribar a desenvolupar la nostra feina com a futurs mestres. Hem treballat google drive, twitter, pearltrees (com a marcador social), el prezi (per fer presentacions), scratch (on els nens poden jugar alhora que aprenen i desenvolupen una sèrie de valors molt important com el companyerisme, la col·laboració...), scoop.it...

Per tant, per anar acabant, tot i que al principi semblava que la idea d'explicar en un blog tot el fet a aquestes dues assignatures seria força complicat, finalment puc dir que ha estat una experiència molt enriquidora i, espero que aquest blog no s'acabi aquí, sinó que en un futur continui. Moltes gràcies a totes les persones que us heu passat per aquest blog i heu estat llegint les meves entrades, espero que us hagin servit de gran ajuda! Fins aviat!

Comunicació audiovisual - Guillermo Orozco

Després d'haver vist la conferència sobre la comunicació audiovisual realitzada a Guillermo Orozco, vam extreure una sèrie d'idees principals de l'entrevista que li van realitzar.

CONFERÈNCIA  A GUILLERMO OROZCO

Una de les primeres idees que podem apreciar és que no pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre totes les coses que podem veure pels mitjans, ja que hi ha coses, imatges, intencionalitats de la càmera... que no podem veure. Hem de diferenciar el que és el lent de càmera amb el que és la realitat, ja que podem trobar moltes subtileses darrere de càmera.

En Guillermo també ens explica que són molts factors els que intervenen en l'educació dels nens com per exmeple: l'empresa, la família, l'escola, els professionals... però sobre tot destaquen l'escola i la família. La relació que els nens i els joves tenen amb la pantalla està mesurada per la família i l'escola, ja que aquestes dues institucions són les que tenen la primera responsabilitat d'educar. Per exemple: una família que no es preocupa pel seus fills, aquests passaran molta més estona davant de les pantalles, mòbils... Tot el que fem a casa, determina el temps que després passarem davant de les pantalles. Per tant, podem dir que tant l'escola com la família han de treballar conjuntament. També s'ha de tenir molt present que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat molt gran ja que en molt moments són ells els que eduquen a les audiències, per tant, hem d'obligar-los a ser responsables.

Però en la conferència també se'ns mostra que hi ha molts programes interessants que ens ensenyen més enllà del que ens imaginem que hi ha darrere de la pantalla.

A més a més, un altre aspecte que en Guillermo dona molta importància és que en moltes ocasions no s'està dotant dels coneixements per tal de que els nens sapiguen utilitzar la tecnologia. És a dir, se'ls posa davant d'un ordinador però se'ls explica com funciona correctament.

Per últim, ens parla de que l'autodidactisme no és suficient, sempre necessitem ajuda, consells, explicacions dels altres per tal de poder aprendre a fons. El que sí es veritat és que les noves generacions s'adapten abans, tenen més facilitats, però això no vol dir que ho sapiguen tot, sinó que també hem d'estar al seu costat per tal de poder ajudar-los. 

Per tant, com a resum dels punts forts que podem trobar en la conferència són:

• No pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre les coses.
• Factors més importants: l'escola i la família, després els mitjans.
• Hi ha d'haver una mediació entre el nen i la pantalla, ja que això és un factor molt important.
• Gràcies a l'acció de decorats, trucs de càmera... podem arribar a veure la realitat distorsionada.  

Per tant, podem dir que molta gent no li dona importància a la comunicació audiovisual, o a la quantitat d'informació que rebem per mitjà de les pantalles, d'internet... És per això, que s'hauria de conscienciar a la gent de fer un bon ús d'aquesta eina tan brillant que poc a poc es va desenvolupant cada vegada més, ja que ens pot ser una eina molt útil i que ens serveixi de gran ajuda, però també pot arribar a ser una eina molt perjudicial per a moltes persones que no sàpiguen establir els límits que recarreixen, i saber que tot el que ens envolta, educa, i els pares han de tenir en compte tots aquests tipus de comunicació que van apareixen dia a dia.

Després d'això, a la classe de COED, vam projectar alguns anuncis en els quals podem apreciar la quantitat de factors que hi intervenen i que nosaltres com a audiència molts cops no tenim en compte. La música, la posició de la càmera, la velocitat de la imatge, els personatges que apareixen...

Aquí us deixo amb un video d'un anunci que vam passar a l'aula on es veuen reflectits aquests aspectes que nosaltres com a simple observadors, molts cops no ens donem compte, però que caldria estudiar o mirar amb una mica més d'atenció.

El llenguatge i diferències entre l'oral i l'escrit

Què és el llenguatge? Definició general:

És un medi de comunicació i és el més extens del tots els que poseim. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. A més a més, amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l'entorn amb les que s'originen de nosaltres mateixos. Juga el paper principal en la constitució del pensament i és, també, el suport de la memòria. Per últim, podem dir que ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Podem parlar de dos tipus de codis, l'oral i l'escrit. Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua, ha d'aprendre els que no coneix i necessita, els que són només específics del codi escrit: aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. També, aquestes diferències les podem dividir en contextuals (es refereixen al context de la comunicació) i en textuals (fan refència al missatge de la comunicació). 

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Canal auditiu: el receptor comprèn amb l’oïda el text.	Canal visual: té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània: l’emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ha dit.	Comunicació elaborada: l’emissor pot corregir i refer el text.
Comunicació immediata en el temps i en l’espai.	Comunicació diferida en el temps i en l’espai.
Comunicació efímera. Sons només perceptibles en el temps que duren en l’aire.	Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.
Utilitza molt els codis no-verbals: el moviment del cos, la fisonomia, els gestos…	Els utilitza poc: la disposició de l’espai i del text, la textura del suport, etc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	No hi ha interacció durant la composició.
El context extralingüístic té un paper molt important.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context.

DIFERÈNCIES TEXTUALS
CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Adequació
Tendència a marcar la procedència de l’emissor.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a termes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació.	Selecció molt precisa de la informació.
Més redundant	Menys redundant.
Estructura del text oberta.	Estructura tancada.
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.
Cohesió
Menys gramatical	Més gramatical.
Utilitza molt els elements paralingüístics	Utilitza pocs elements paralingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.	Utilitza pocs codis no verbals.
Freqüència alta de referències exofòriques.	Freqüència alta de referències endofòriques.
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids.	Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals.	També usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples.	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures.
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable .
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.	Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció dels mots jòquer.	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics.	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa.	Tendència a eliminar-los.
Ús freqüent d’onomatopeyes, frases fetes...	Ús molt escàs.

Per tal d'entendre millor alguns dels elements que apareixen a la taula podem parlar de les característiques o propietats del text. En trobem de dos tipus: les descriptives i les prescriptives.

Dintre de les descriptives, tenim la coherència, la cohesió i l'adequació:

• Adequació: grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l'interlocutor i el propòsit o objectiu.
• Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. A més a més, estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs tenint en compte l'estructura lògica del text.
• Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre dferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar el text ab eficàcia.

Dintre de les prescriptives, tenim la correcció i la variació:

• Correcció: norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.
• Variació: qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit d'acord amb determinats valors i actituds socials.

Tot i totes aquestes diferències, hi ha una relació entre l'oral i l'escrit:

La relació ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història. Per als medievals l'escrit era molt més important que l'oral. En canvi, per a la lingüística estructuralista i per a la generativa del segle XX l'oral és un objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.

Entre els autors que han estudiat la relació de l'escrit amb l'oral, Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.

Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament de la llengua.

Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.

El pensament, la capacitat de pensar, és la característica principal que ens diferencia dels altres ésser vius. I segons pensen molts dels personatges reconeguts en el món, el pensament no existiria sense llenguatge, ja que és l'eina principal, i és per això, que li hem de donar la importància que es mereix. No podem dir, o no podem decidir quin dels dos llenguatges és més important. S'ha de fer un bon ús dels dos tipus de llenguatge i saber quines són les característiques de cadascú per poder comunicar-se correctament amb els altres i utilitzar les característiques respectives de cada llenguatge, per demostrar el nostre bon ús de la llengua que parlem i escrivim.

També m'agradaria compartir amb vosaltres una sèrie de jocs que es poden realitzar per tal de practicar el llenguatge i la comuniació, ja que a l'assignatura de psicologia vam fer un treball sobre "La comunicació i llenguatge". Aquests jocs són: el gran dictat (que podem jugar amb l'aplicació de l'ipad o per la televisió), el pistoler (per practicar la comunicació no verbal), el telèfon, endevina la cançó (consisteix en terarejar una cançó i que els altres l'endevinin) i mots prohibits (podem trobar en el programa de televisió de la partida, on es tracta en definir una paraula sense utilitzar una sèrie de mots que no es poden dir).
Us convido a que jugueu i practiqueu i si teniu altres jocs m'agradaria que ho compartissiu amb mi. Gràcies!

Com parlar bé en públic i Bon comunicador

Com parlar bé en públic.

A l'assignatura de COED vam llegir el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. En aquest llibre podem trobar moltes eines i consells que ens ajudarana a parlar bé en públic. El llibre ens guia i dona una sèrie de pautes com preparar-se bé un discurs, saber perdre la por, disminuir els nervis, saber utilitzar el vocabulari adient a cada situació... entre altres coses.

Cap al final del llibre, aquest ens mostra un decàleg amb els deu aspectes principals que s'han de tenir en compte alhora de fer una exposició oral.

Decàleg del llenguatge oral: 

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l'argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions.
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els misatges.

Penso que és un llibre realment útil per a totes aquelles persones que en la seva vida diària, ja sigui per qüestions de feina o d'estudis, s'han d'expressar davant d'un públic. S'aprenen tècniques que ens ajuden molt alhora de dirigir-nos cap a aquest públic que segurament fins ara desconeixiem. 

És un llibre que no m'ha costat gaire llegir, no s'ha m'ha fet pesat, ja que a mesura que anava llegint m'anava donant compte que em parlava de situacions que m'han succeït en la meva vida diària, o que perfectament em poden succeïr en un futur. 

Personalment, he posat més emfàsi quan el llibre em parlava del control dels nervis, ja que és un aspecte que a mi em passa molt en les exposicions, i sovint m'ha jugat males passades. Ara se que primer he d'observar tot el públic detingudament, he de somriure, he de respirar fons abans de començar a parlar, portar un bon guió, etc.

A més a més, aquestes pautes que ens dona el llibre de "Com parlar bé en públic", l'hem portat a la pràctica en dues activitats que vam dur a terme a l'assignatura de COED. 

La primera que vam realitzar va ser la recitació d'un poema clàssic català d'autor reconegut. Jo vaig escollir "L'emigrant" de Jacint Verdaguer. 

Després d'haver realitzat l'exposició vam fer una autoavaluació de com havia estat la nostra recitació, tenint en compte molts dels aspectes que podem trobar en el llibre. A continuació adjunto la cançó que existeix del poema que vaig recitar.

També, vam fer una exposició sobre un "Bon comunicador". El meu grup i jo vam escollir a l'Òscar Dalmau. Vam veure que compleix molts dels aspectes que ens diu el llibre que ha de complir una persona per tal de parlar bé en públic, i és per això que arriba a la gent i el considerem un bon comunicador. És una persona que es caracteritza pel seu sentit de l'humor, la ironia, l'exageració i la seva veu greu. Considerem que és un bon comunicador, també, perquè té una participació molt activa i bona en els tres camps: l'escrit, l'oral i el digital.  

Per a veure el nostre Pearltrees sobre l'Òscar Dalmau cliqueu aquest enllaç.

Les quatre habilitats lingüístiques

Les quatre habilitats lingüístiques:

L'altre dia a l'assignatura de COED vam estar parlant sobre les quatre habilitats lingüístiques com són: llegir, escriure, parlar i escoltar. Aquestes habilitats són necessàries per a qualsevol usuari de la llengüa per tal de comunicar-se amb tota eficàcia a totes les situacions possibles.

Lectura/Llegir: procés a través del qual es comprèn un text escrit. (Llegir=comprendre)

Isabel Solé al 1982 va fer 4 implicacions:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius amb que s'enfontra.
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu o finalitat. L'objectiu guia la lectura. També tenir present que els objectius poden ser molts i variats. I l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control, sovint inconscient, que també exercim sobre la lectura.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. I a d'adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència contínua. Inferència: l'habilitat de comprendre algun aspecte del text, a partir del significat de la resta, a partir del context. Això ho diem perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint, a partir d'algun element del text, dels seus coneixements i interessos. I a mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipòtesis, i si cal, elabora de noves per seguir llegint.

Escriure: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. No només tenim en compte els aspectes formals (cal·ligrafia/habilitat motriu, relació so-grafia, disposició en l'espai), sinó que també es tenen en compte els aspectes lingüístics (morfològics, lexicològics, sintàctics, semàntics) i els aspectes discursius: 

• Tipologia textual (tipus de text)
• Propietats o característiques del text:
• Coherència
• Adeqüació
• Cohesió 
• Correcció
• Variació/estil/repertori

• Procés de composició escrita:
• Planificar
• Redactar
• Revisar 

Parlar: És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. Això comporta unes implicacions:

1. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
2. Respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.

Per tant, podem dir que s'ha de fer un bon ús i tenir un domini total de totes les habilitats lingüístiques per tal de comunicar-se d'un manera clara i correcta, i entendre el que se'ns vol transmetre. Avui en dia, a les escoles es dona molta importància a escriure i a llegir, i penso que també s'hauria de donar la mateixa importància a l'habilitat d'escoltar i de parlar, ja que té molta importància el saber parlar amb els altres i el parlar en públic amb total normalitat i de forma clara i entenedora, i també, una habilitat que és vital en la nostra vida és el saber escoltar, tan a un mateix com als altres.


M'agradaria saber, en la vostra etapa a primària a l'escola, com practicàveu aquestes quatre habilitats lingüístiques? A quina li donaven més importància? Quina és l'habilitat que us resulta més difícil de practicar o de dur a terme? 

La descripció

L'altre dia a la sessió de COED vam estar treballant la descripció i vam veure que hi ha molts models i maneres de descriure a tota mena d'objectes i ésser humans. A més a més, cadascú de nosaltres vam descriure mitjançant una fotografia feta per nosaltres mateixos i una redacció a dos companys nostres.

A continuació explicarem una mica de part teòrica de la descipció: 

Què és?

La descripció és una manera d'organització del discurs on l'objectiu és representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure totes els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
A través de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsti d'ntercanvi.

Hi ha dues classes de descripicó: l'objectiva i la subjectiva:

La descripció objectiva: la posició de l'autor és impracial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. L'autor no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector.
Aquest tipus de descripció el podem trobar en textos acadèmics i cienetífics.

La descripció subjectiva: l'autor suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Estructura dels textos descriptius

En totes descripcions ha d'haver un ordre establert, però sobretot aquest ordre s'ha de cumplir en les descripcions de caire més científic, ja que és essencial. Hi ha tres procediments ordenats:

1- L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.

2- La caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

3- Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com ple que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

Com es fa?

Idear (explorar la situació): en la descripció cal seleccionar minuiciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que estableix, el coneixement compartit que es presuposa,etc.

Ordenar (esquema estructural): s'han d'ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar.

Textualitzar (redacció del text): un cop fetes les etapes anteriors, ja es podrà començar a redactar el text tenint en compte una sèrie de característiques. En les descripcions subjectives i expressives i ha moltes comparacions i metàfores, ja siguin descripcions de les converses quotidianes o literàries. També cal tenir en compte que s'han d'escollir bé les paraules adequades: terminologia específica en el cas de la ciència i la tècnica; noms i adjectius valoratius, precisos i suggerents per representar una escena,etc.

Tècniques descriptives

Tenim les següents tècniques descriptives:

- Sitagmes nominals àmpliament adejctivats
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensocirals
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius: com per exemple: 

         Comparació 

         Metonímia
         Personificació

         Metàfora

La descripció és un text que sempre, des de ben petits, hem practicat a l'escola, però sempre que ens diuen que hem de fer una descripció sempre tenim dubtes de com començar, quin és l'ordre que hem de seguir, quins conceptes són els importants que hem de dir... és per això, que a la descripció se li ha de donar la importància que té, ja que fer una bona descripció és saber escollir els aspectes més rellevants, saber seguir un ordre concret i entenedor, practicar la creativitat, destacar els aspectes positius i les qualitats dels altres... per tant, fer una bona descripció és vital per al nostres procés d'aprenentatge.

A classe vam veure diferents models de fer descripcions com cançons, contes, redaccions... I després nosaltres vam agafar una d'aquestes opcions i vam descriure a una companya. En el meu cas ho vaig fer en forma de conte.

I la segona descripció que vaig fer va ser amb aquesta fotografia. Vaig voler desciure a una companya de classe, amb el lema que podem veure: "Dóna'm la mà, mai caminaràs sol". Ja que amb aquesta frase volia representar el companyerisme que tant caracteritza a l'Andrea, la noia que vaig voler descriure.

Benvinguts al meu blog

Benvinguts al meu Blog!

Sóc la Mar Ferrer i tinc 18 anys. Actualment estic estudiant el grau d' Educació Primària a la Universitat Blanquerna. 

En aquest blog que us presento ara, a poques setmanes de començar el curs, l'aniré actualitzant al llarg d'aquest nou i emocionant camí que just començo ara. En ell m'agradaria parlar-vos sobre diferents aspectes relacionats amb el món de l'educació. 

Aquest blog forma part de dues assignatures que estic cursant ara mateix: COED (Comunicació oral, escrita i digital) i GITIC (Gestió de la informació i TIC) que es troben dintre del mòdul anomenat "Processos i contextos educatius II". És per això, que tots els coneixements que vagi aprenent en aquestes dues matèries els aniré mostrant al meu blog per tal de que siguin útils per a tots aquells que el consulteu.

A les classe de GITIC ja ens han començat a ensenyar bastants conceptes nous (com per exemple: el blog, el google drive, el word...) i és per això que d'aqui poc tornaré a realitzar una entrada al blog per tal de que us serveixi d'ajuda.

Per anar acabant aquesta primera actualització del blog us deixo amb un vídeo molt emotiu que fa reflexionar molt sobre la vida. Com diu el video: "Donar és la millor comunicació".