dilluns, 23 de desembre del 2013

Pisarres digitals interactives PDI


Què és una PDI?

És un sistema tecnològic de diferents dimensions integrat per un ordinador, un videoprojector per projectar sobre una pissarra blanca continguts digitals que permet visualitzar els diferents elements en grup, i un dispositiu controlador, que funciona com a ratolí i llapis. En resum, es converteix en una eina molt útil en el camp de l'ensenyança.



Les pissarres digitals interactives tenen una sèrie d'avantatges i d'inconvenients:

Avantatges:
  1. Motiven els alumnes i fan que participin activament a les activitats.
  2. Permet de compartir i accedir a molts recursos a classe.
  3. Facilita la comprensió de les imatges, simulacions, etc.
  4. L'escriptura és més fàcil i còmode.
  5. Renovació metodològica i canvi en l'educació.
  6. Entre d'altres...
Inconvenients:
  1. S'ha de tenir una ràpida connexió a Internet.
  2. El videoprojector ha de ser situat al sostre i amb bona luminositat.
  3. Cost de manteniment elevat.
  4. Els mestres han de canviar la seva forma d'ensenyar.
  5. La claibració és molt important, perquè el projector és mòbil.
  6. Entre d'altres...
SMART Board i Notebook:

Molts alumnes i professors de tot el món utlitzen la pissarra digital interactiva SMART Board, per ajudar a millorar els resultats d'aprenentatge. Aquesta pissarra permet impartir classes més dinàmiques, escriure notes en tinta digital i guardar el seu treball, tot això amb un simple toc de dit.

SMART Notebook, les seves potents funcions de disseny i impartició de classes involucren i motiven als alumnes. Amb funcionals complements i opcions per a un accés en qualsevol lloc i en qualsevol moment, la família SMART Notebook està dissenyada per aportar flexibilitat i diferents opcions a l'aprenentatge interactiu.

Hi ha una sèrie de recursos per a la PDI. Aquí us deixo els diferents enllaços:

Editar videos al youtube



Editar videos al youtube.

A classe de GITIC l'altre dia, vam estar parlant sobre com editar videos directament des del youtube
YouTube ha llançat algunes eines que permeten una edició senzilla dels vídeos que podem trobar a la pàgina. Ara no cal descarregar el vídeo, editar-lo i tornar-lo a pujar, sinó que els usuaris podran modificar el contingut audiovisual, jugant amb la intensitat del color i la llum de les imatges. YouTube també permetrà que es canviïn els punts d'inici i de final del vídeo.

Per editar videos al youtube s'han de seguir els següents passos:
  • Anar al botó: "Penja un video".
  • Seleccionem els fitxers: en aquest cas el video que volem penjar.
  • després cliquem el botó que hi ha a la dreta de la pantalla que posa: "editor de video".
  • I a partir d'aquí anem editant el video.

L'editor de video permet:

  • Combinar diversos vídeos i imatges que hagis pujat per crear un vídeo nou.
  • Retallar les teves clips per personalitzar la seva durada.
  • Afegeix música al teu vídeo a partir d'una biblioteca de pistes aprovades.
  • Personalitzar clips amb eines i efectes especials.


A més a més, des del Youtube podem compartir els videos al Scoop.it, al twitter, al facebook... i fins i tot al blog amb l'opció de: Insereix (amb el codi HTML).
També, es poden crear llistes de reproducció amb l'apartat de "afageix a..." Alhora, ens podem subscriure a llistes ja existents.



diumenge, 22 de desembre del 2013

Prezi i Pearltrees






Fitxer:Prezi logo.png

En aquesta entrada del blog, parlarem sobre dos programes, el prezi i el pearltrees.  


El prezi és un programa per fer presentacions que es distingeix d'altres programes per la seva "interfície d'usuari amb zoom": un entorn gràfic on els usuaris ajusten la mida de la part visionada per tal de veure amb més o menys detall la zona de presentacions. Permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai 2,5D.

El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre un llenç, i es poden agrupar en marcs. Més tard, els usuaris designen la grandària i la posició entre els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre ells perquè la presentació quedi com desitja l'usuari. 

A més a més, el prezi té una opció que permet compartir els diferents projectes amb diferents persones i així, totes aquestes, el poden editar i modificar el que desitgin. També, gràcies a que si et estudiant et pots baixar una versió diferent del prezi, que et permet tenir molt més espai a la teva unitat i disposar de molts prezis en la teva conta. 

Al mòdul de GITIC i COED, una de les activitats era fer una exposició anomenada: Identitat i territori", la qual preparàvem per parelles i parlàvem durant 10 minuts sobre un tema que ens semblava interessant d'explicar i que s'identifiqués amb el tema. La meva exposició va ser sobre "Les festes tradicionals catalanes" i la vaig realitzar amb la meva companya Àngela Navarro García. 
Aquí us deixo l'enllaç del seu blog: http://dossierangela.blogspot.com.es/


Aquest és el prezi que vam utilitzar per fer la nostra presentació de l'exposició.  






Pearltress és una eina que ens ofereix un servei similar al dels marcadors socials. Amb aquesta aplicació podem confeccionar i estructurar arbres de perles en els quals cada perla és un enllaç web, podent agrupar per crear branques de perles sobre la temàtica que ens interessa. Els arbres confeccionats amb Pearltress es poden compartir en xarxes socials i als blogs. 

Com l'utilitzem? Al accedir, ens situem a l'escriptori de Pearltrees i ens surt per defecte una perla que serà la que va a centralitzar el nostre arbre. En fer clic en ella s'obre una finestra amb instruccions per afegir perles i indicacions per editar la configuració d'aquesta perla central. En aquesta finestra també apareixen les botoneres socials per compartir l'arbre a Twitter i Facebook, per enviar-lo per correu electrònic, recomanar-lo a altres usuaris...


Des d'aquesta perla central confeccionem el nostre arbre creant totes les perles que vulguem. Tot i que pot semblar una mica embolicat , en realitat és molt senzill ja que les perles les traslladem fàcilment d'un lloc a un altre fent clic sobre elles i movent .

Utilitats didàctiques

  • Recopilar enllaços favorits organitzats per temàtiques. Organitzar els recursos web més utilitzats a les nostres classes.
  • Realitzar treballs de recerca d'informació sobre pàgines de notícies, vídeos, mapes, etc. relacionats amb els continguts de classe.
  • Unificar i presentar els blogs dels alumnes, pàgines i blocs del centre, etc.
  • Elaborar esquemes d'enllaços i treballs de classificació de pàgines web. Treballar de forma col·laborativa compartint recursos de la xarxa.


També, com vam fer amb el prezi, vam haver de fer una exposició per al mòdul anomenada: "Publicació digital" en la que parlàvem sobre un bon comunicador. El meu grup estava format per 4 companyes i jo:
Anna Borbonet, Mireia Duran, Neus Esquius, Amanda Feliu i Mar Ferrer. En l'exposició vam escollir a l'Òscar Dalmau com el nostre "Bon comunicador" i vam fer un pearltrees sobre ell. 


Com a curiositat m'agradaria posar la imatge de quan l'Òscar Dalmau ens va respondre a través de Twitter a un comentari que vam posar un cop ja vam acabar l'exposició sobre ell, destacant una característica molt pròpia d'ell com és el sentit del humor.








Scratch



L'altre dia vam descobrir l'Scratch, una eina educativa que actualment estant incorporant moltes escoles, en la qual l'alumne practica determinats continguts a partir d'un programa educatiu i tutorial.



Per una definició més tècnica, la Viquipèdia defineix l'Scratch així:

"Scratch és una aplicación informática destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. També poden treballar amb bases d'animació i programació de l'ordinador amb l'ajuda d'una interfície gràfica senzilla, i gràcies al seu entorn col·laboratiu es poden compartir projectes, scripts i personatges en la web."

Una mica d'història:

Van aperèixer dues concepcions pedagògiques noves: el constructivisme el corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna a mesura que l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.. I el construccionisme és una teoria de l'aprenentatge que destaca la importància de l'acció, és a dir del procedir actiu en el procés d'aprenentatge. A partir d’aquí van aparèixer una sèrie de programes perquè el nen pogués interactuar amb l’ordinador, d’una manera més activa.

El LOGO: va ser un programa creat per un matemàtic als anys 70-80 per un nord-americà (Seymour Papert). Va crear una mena robot, una mena de tortuga en la qual el nen feia una interacció amb el logo, i va aprendre a com donar ordres a la tortuga per poder resoldre els diferents problemes.

Després va aparèixer l’SCRATCH. Parteix del mateix plantejament: plantejar-se reptes. L’Scratch és l’entorn on crearà aquests projectes. És un entorn molt més còmode de treballar que el Logo.
L’objectiu és que els nens augmentin la seva capacitat per resoldre problemes, creadors de joc.
Es treballa amb nens de cicle mitjà: dominen el llenguatge, dominen les seqüències…


Imatge de com es crea un projecte a l'Scratch

Què es treballa? 
  1. Permet treballar amb un repte, objectius i han de planificar com arribar, han de fer la seqüència, han de mirar si funciona, han de fer treball d’estructura.
  2. També treball de creativitat: combinen elements com ells creuen per trobar la solució.
  3. Treball amb companys: aprenentatge entre tots, colaborar amb el company, ajudar-se entre ells, comparar les maneres de fer-ho.

Quines acts es fan? Creació de videojocs, entre d’altres.
Avantatges Scratch: per resoldre un repte no hi ha només una solució, es comparteix amb milers d’usuaris, es poden modificar treballs de gent de tot el món…

A la classe de GITIC, vam estar practicant com crear un projecte, i vam veure que s'ha de tenir molta creativitat, a part de molta pràctica perquè no és un programa gens fàcil. Aquí teniu el meu projecte:


diumenge, 15 de desembre del 2013

Competències del mestre en relació a l’ús de les noves tecnologies

Competències de l'UNESCO i l'ISTE

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital.


Competència digital del mestre
En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.


A continuació us deixo amb una petita presentació on estan aquestes competències del mestre en relació a lús de les noves tecnologies.


diumenge, 17 de novembre del 2013

Les quatre habilitats lingüístiques

Les quatre habilitats lingüístiques:

L'altre dia a l'assignatura de COED vam estar parlant sobre les quatre habilitats lingüístiques com són: llegir, escriure, parlar i escoltar. Aquestes habilitats són necessàries per a qualsevol usuari de la llengüa per tal de comunicar-se amb tota eficàcia a totes les situacions possibles.

Lectura/Llegir: procés a través del qual es comprèn un text escrit. (Llegir=comprendre)
Isabel Solé al 1982 va fer 4 implicacions:
  1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius amb que s'enfontra.
  2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu o finalitat. L'objectiu guia la lectura. També tenir present que els objectius poden ser molts i variats. I l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control, sovint inconscient, que també exercim sobre la lectura.
  3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. I a d'adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
  4. Llegir és un procés de predicció i inferència contínua. Inferència: l'habilitat de comprendre algun aspecte del text, a partir del significat de la resta, a partir del context. Això ho diem perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint, a partir d'algun element del text, dels seus coneixements i interessos. I a mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipòtesis, i si cal, elabora de noves per seguir llegint.
Escriure: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. No només tenim en compte els aspectes formals (cal·ligrafia/habilitat motriu, relació so-grafia, disposició en l'espai), sinó que també es tenen en compte els aspectes lingüístics (morfològics, lexicològics, sintàctics, semàntics) i els aspectes discursius: 
  • Tipologia textual (tipus de text)
  • Propietats o característiques del text:
    • Coherència
    • Adeqüació
    • Cohesió 
    • Correcció
    • Variació/estil/repertori
  • Procés de composició escrita:
    • Planificar
    • Redactar
    • Revisar 
Parlar: És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. Això comporta unes implicacions:
  1. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
  2. Respecte per l'emissor i les seves idees.
  3. Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
  4. Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
  5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
  6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.

Per tant, podem dir que s'ha de fer un bon ús i tenir un domini total de totes les habilitats lingüístiques per tal de comunicar-se d'un manera clara i correcta, i entendre el que se'ns vol transmetre. Avui en dia, a les escoles es dona molta importància a escriure i a llegir, i penso que també s'hauria de donar la mateixa importància a l'habilitat d'escoltar i de parlar, ja que té molta importància el saber parlar amb els altres i el parlar en públic amb total normalitat i de forma clara i entenedora, i també, una habilitat que és vital en la nostra vida és el saber escoltar, tan a un mateix com als altres.


M'agradaria saber, en la vostra etapa a primària a l'escola, com practicàveu aquestes quatre habilitats lingüístiques? A quina li donaven més importància? Quina és l'habilitat que us resulta més difícil de practicar o de dur a terme? 

La descripció

L'altre dia a la sessió de COED vam estar treballant la descripció i vam veure que hi ha molts models i maneres de descriure a tota mena d'objectes i ésser humans. A més a més, cadascú de nosaltres vam descriure mitjançant una fotografia feta per nosaltres mateixos i una redacció a dos companys nostres.

A continuació explicarem una mica de part teòrica de la descipció: 

Què és?
La descripció és una manera d'organització del discurs on l'objectiu és representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure totes els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
A través de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsti d'ntercanvi.

Hi ha dues classes de descripicó: l'objectiva i la subjectiva:

La descripció objectiva: la posició de l'autor és impracial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. L'autor no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector.
Aquest tipus de descripció el podem trobar en textos acadèmics i cienetífics.

La descripció subjectiva: l'autor suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Estructura dels textos descriptius

En totes descripcions ha d'haver un ordre establert, però sobretot aquest ordre s'ha de cumplir en les descripcions de caire més científic, ja que és essencial. Hi ha tres procediments ordenats:

1- L'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.

2- La caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

3- Establir la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com ple que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).


Com es fa?
Idear (explorar la situació): en la descripció cal seleccionar minuiciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que estableix, el coneixement compartit que es presuposa,etc.

Ordenar (esquema estructural): s'han d'ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar.

Textualitzar (redacció del text): un cop fetes les etapes anteriors, ja es podrà començar a redactar el text tenint en compte una sèrie de característiques. En les descripcions subjectives i expressives i ha moltes comparacions i metàfores, ja siguin descripcions de les converses quotidianes o literàries. També cal tenir en compte que s'han d'escollir bé les paraules adequades: terminologia específica en el cas de la ciència i la tècnica; noms i adjectius valoratius, precisos i suggerents per representar una escena,etc.
Tècniques descriptives
Tenim les següents tècniques descriptives:
- Sitagmes nominals àmpliament adejctivats
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensocirals
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius: com per exemple: 
         Comparació 
         Metonímia
         Personificació
         Metàfora


La descripció és un text que sempre, des de ben petits, hem practicat a l'escola, però sempre que ens diuen que hem de fer una descripció sempre tenim dubtes de com començar, quin és l'ordre que hem de seguir, quins conceptes són els importants que hem de dir... és per això, que a la descripció se li ha de donar la importància que té, ja que fer una bona descripció és saber escollir els aspectes més rellevants, saber seguir un ordre concret i entenedor, practicar la creativitat, destacar els aspectes positius i les qualitats dels altres... per tant, fer una bona descripció és vital per al nostres procés d'aprenentatge.

A classe vam veure diferents models de fer descripcions com cançons, contes, redaccions... I després nosaltres vam agafar una d'aquestes opcions i vam descriure a una companya. En el meu cas ho vaig fer en forma de conte.
I la segona descripció que vaig fer va ser amb aquesta fotografia. Vaig voler desciure a una companya de classe, amb el lema que podem veure: "Dóna'm la mà, mai caminaràs sol". Ja que amb aquesta frase volia representar el companyerisme que tant caracteritza a l'Andrea, la noia que vaig voler descriure.