L'altre dia a la sessió de COED vam estar treballant la descripció i vam veure que hi ha molts models i maneres de descriure a tota mena d'objectes i ésser humans. A més a més, cadascú de nosaltres vam descriure mitjançant una fotografia feta per nosaltres mateixos i una redacció a dos companys nostres.
A continuació explicarem una mica de part teòrica de la descipció:
Què és?
La descripció és una manera d'organització del discurs on l'objectiu és
representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges,
èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure totes els aspectes de la
realitat, des dels més concrets als més abstractes.
A través de les seqüències descriptives es proporcionen informació i
característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o
més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsti
d'ntercanvi.
Hi ha dues classes de descripicó: l'objectiva i la subjectiva:
La descripció objectiva:
la posició de l'autor és impracial davant de l'objecte descrit, i es
limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles.
L'autor no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector.
Aquest tipus de descripció el podem trobar en textos acadèmics i cienetífics.
La descripció subjectiva: l'autor suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Estructura dels textos descriptius
En totes descripcions ha d'haver un ordre establert, però sobretot
aquest ordre s'ha de cumplir en les descripcions de caire més científic, ja que és essencial.
Hi ha tres procediments ordenats:
1- L'establiment del tema,
amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des
de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2- La caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3- Establir la relació amb el món exterior,
tant pel que fa a l'espai i el temps, com ple que fa a les múltiples
associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs
(comparació, metonímia, metàfora).
Com es fa?
Idear (explorar la situació): en la descripció cal seleccionar minuiciosament
les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la
descripció. És per això que és essencial explorar la situació. Tota
descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació:
la relació entre els interlocutors, el contracte comunicatiu que
estableix, el coneixement compartit que es presuposa,etc.
Ordenar (esquema estructural): s'han d'ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar.
Textualitzar (redacció del text): un cop fetes les etapes anteriors, ja es
podrà començar a redactar el text tenint en compte una sèrie de
característiques. En les descripcions subjectives i expressives i ha
moltes comparacions i metàfores, ja siguin descripcions de les converses
quotidianes o literàries. També cal tenir en compte que s'han
d'escollir bé les paraules adequades: terminologia específica en el cas
de la ciència i la tècnica; noms i adjectius valoratius, precisos i
suggerents per representar una escena,etc.
Tècniques descriptives
Tenim les següents tècniques descriptives:
- Sitagmes nominals àmpliament adejctivats
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensocirals
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius: com per exemple:
Comparació
Metonímia
Personificació
Metàfora
La descripció és un text que sempre, des de ben petits, hem practicat a l'escola, però sempre que ens diuen que hem de fer una descripció sempre tenim dubtes de com començar, quin és l'ordre que hem de seguir, quins conceptes són els importants que hem de dir... és per això, que a la descripció se li ha de donar la importància que té, ja que fer una bona descripció és saber escollir els aspectes més rellevants, saber seguir un ordre concret i entenedor, practicar la creativitat, destacar els aspectes positius i les qualitats dels altres... per tant, fer una bona descripció és vital per al nostres procés d'aprenentatge.
A classe vam veure diferents models de fer descripcions com cançons, contes, redaccions... I després nosaltres vam agafar una d'aquestes opcions i vam descriure a una companya. En el meu cas ho vaig fer en forma de conte.
I la segona descripció que vaig fer va ser amb aquesta fotografia. Vaig voler desciure a una companya de classe, amb el lema que podem veure: "Dóna'm la mà, mai caminaràs sol". Ja que amb aquesta frase volia representar el companyerisme que tant caracteritza a l'Andrea, la noia que vaig voler descriure.
Hi ha una sèrie de recursos per a la PDI. Aquí us deixo els diferents enllaços:
